· Nom: Shigella spp.
·
Classificació:
Filum:Proteobacteria
Classe: Gammaproteobacteria
Ordre: Enterobacteriales
Família: Enterobacteriaceae
Gènere: Shigella
· Característiques
morfològiques:
Morfologia: bacils curts
Agrupació: sense agrupació
Gram: Gramnegatiu
Mida: mesuren de 0.7 µm a 3 µm
Motilitat: sense motilitat
Pigmentació: colònies
blanques en agar MacConkey
· Característiques
metabòliques: Quimioorganotròfic i fermentatiu.
Font d’energia: fermentació de
l’àcid mixta (sense producció de gas; no té l'enzim formiat-liasa). No pot fermentar la lactosa o ho fan molt lentament.
Font de poder
reductor (e-): poden reduir nitrats
Font de carboni: glucosa (acetat)
Acceptor extern
d'electrons: carboni
Reciclatge de
NADH: Es reoxida el NADH+H
Requeriments
nutricionals específics o particularitats fisiològiques: Catalasa
positius, oxidasa negatius. Roig metil positiu. Tres de les quatre espècies de Shigella són resistents a varis
antibiòtics.
· Característiques
ecològiques:
Condicions
òptimes de creixement: 37ºC
Tipus
d’adaptacions: Presenta càpsula
Habitat: intestí gros,
recte i a l’intestí prim (final de l’ili) dels humans i alguns primats.
Rarament s’endinsa més enllà de la làmina pròpia
Llocs on es poden
trobar: aigua, aliments contaminats i femtes d’animals infectats
Abundància:
Dispersió: no presenten
espores
Ubiqüitat: Poden viure en el
menjar i en l’aigua. Infecten animals de sang calenta. Entre un 5% i un 15%
dels casos de diarrees de la població mundial són deguts a Shigella
· Altres
característiques, aplicacions o problemàtiques:
Especificitats
genètiques o evolutives: Trobem quatre espècies: S. disenteriae, S.
boydii, S. flexneri, S. sonnei. La majoria d’elles són resistents a varis
antibiòtics.
Patologies que
pot generar: sense símptomes/ Femtes aquoses/ Disenteria o Shigellosis: diarrea sanguinolenta,
febre, pèrdua de la gana, nàusees i vòmits. Els símptomes comencen de 1 a 3
dies després de la ingesta de Shigella. Provoca
úlceres i inflamacions al tracte digestiu.
Problemes de
contaminació: La mínima presència d’aquest bacteri en algun aliment o en l’aigua ja
és significant ja que concentracions baixes del microorganisme ja poden causar la infecció.
Intoxicació: ingesta d’aigua
o aliments contaminats, i contactes oral-fecal.
bergey’s manual of systematic bacteriology vol.1
http://shigell.blogspot.com.es/
Nom: Shewanella
spp.
· Classificació:
Filum: Proteobacteria
Classe: Gammaproteobacteria
Ordre: Alteromonadales
Família:
Shewanellaceae
Gènere: Shewanella
· Característiques
morfològiques:
Morfologia: Bacilar
Gram: Gramnegatiu
Mida: mesuren de 2 µm a 3 µm
Esporulació: no esporulats
Flagelació: Polar
Pigmentació: colonies
taronjes en agar-sang
· Característiques
metabòliques:
És respirador aerobi facultatiu.
Poden utilitzar com a acceptor d’electrons
l’oxigen, Mn(IV), Fe(III), U(VI), Cr(VI) i el nitrat, entre d’altres. Utilitzen materia orgànica com a font de carboni i d'electrons.
És resistent a la penicilina i sensible a
Carbapenemes, AG, Cefalosporines de 3ª i 4ª, Quinolones,Eritromicina, TMS.
Característiques
ecològiques:
Són sapròfits i rarament són patògens per
l’espècie humana.
Normalment es troben en ambients marins,
però també els podem trobar a tot tipus de reserves aquàtiques, a reserves
energètiques naturals, a produccions alimentàries d’origen animal i a ambients
terrestres.
Altres
característiques, aplicacions o problemàtiques:
Shewanella spp. té varies
aplicacions:
● A l’àrea de medi ambient: reciclatge de metalls per
reducció dels metalls a partir de compostos orgànics halogenats, òxid de Ferro III, Mn(IV), per
respiració anaeròbica ( S’han realitzat molts estudis amb un espècie en concret
d’aquest bacteri, Shewanella oneidensis, ja que, tal com he dit abans, té la
capacitat de precipitar metalls tòxics de manera que deixin de ser solubles en el medi. Varis investigadors estan estudiant com
aïllar-lo de manera que puguin purificar zones que han estat contaminades per
residus nuclears.)
● Salut humana: Són oportunistes i poc habituals,
encara que cada vegada es troben més casos on el bacteri és patògen. Les
uniques espècies aïllades en humans són S.putrefaciens
i S.algae, que provoca la major part
de les infeccions per causa encara desconeguda.
● Infeccions per Shewanella spp.:
●
Pell i parts
toves: celulitis, excessos…
● Oïda: otitis
aguda o crònica.
● Ossos: artritis,
osteomielitis…
● Sang:
Bacteriemia, sapsis…
● Cor:
Endocarditis, infecció aneurisma de l’aorta, pericarditis…
● SNC: Meningitis,
excés cerebral
● Pulmons:
pneumònia
● Ulls:
Conjuntivitis…
●
Fetge i tracte
biliar: colangitis…
● Excrements:
diarrea
● Peritoneu:
peritonitis...
Articles:
Pàgines webs:
· Nom:
Pseudomonas putida
· Classificació taxonòmica:
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gammaproteobacteria
Ordre: Pseudomonadales
Família: Pseudomonadaceae
Gènere: Pseudomonadas
· Característiques
morfològiques: Morfologia de bacil recta o lleugerament corbada, gram
negatiu, no formador d’espores, flagel·lat, té flagels múltiples polars en
forma d’ona, mesura entre 0.5 i 0.6 μm de diàmetre i entre 1.4 i 1.7 μm de
llargada, té una pigmentació verd-grogosa amb fluorescència.
· Característiques
metabòliques: És saprotròfic, capaç de degradar un gran nombre de compostos
orgànics recalcitrants i dissolvents orgànics com ara el toluè. És oxidasa positiu, aeròbic
estricte tot i que en alguns casos pot utilitzar el nitrat com a acceptor
d’electrons. Té un metabolisme complex controlat per proteïnes en que hi
participen molts factors i no només depèn del senyal rebut, sinó també els
promotors i reguladors específics a la via
El catabolisme dels glúcids el fa per la ruta alternativa de
Etner-Doudoroff i el cicle dels àcids tricarboxílics. El seu acceptor
d’electrons és l’oxigen.
· Característiques
ecològiques: pot créixer entre 0 i 35 ºC però la seva temperatura òptima
són 25ºC i a un PH òptim de 8. Es troba en la majoria dels
hàbitats de sòl i aigua on hi ha oxigen, és molt adaptable al medi gràcies al
seu control de les proteïnes i és resistent a substàncies tòxiques, per això es
troba en tot tipus de zones. És poc freqüent trobar-lo en clíniques, al contrari
que alguns bacteris del seu gènere. Té diverses soques incloent la KT2440, una
soca que colonitza les arrels de les plantes en què hi ha una relació mútua
entre la planta i bacteris.
· Altres
característiques, aplicacions o problemàtiques: Aquest bacteri té la majoria dels gens que participen en la descomposició d'hidrocarburs
aromàtics o alifàtics, per tant, s’utilitza per a la bioremediació, gràcies a
la degradació de aquestes substàncies, moltes tòxiques, i que les pot utilitzar
com a font de carboni i nitrogen, elimina substàncies tòxiques i contaminants
cosa que és important per a completar el cicle del carboni. En humans pot
provocar pneumònia, peritonitis, bacteriuria, artritis sèptica, septisèmia
post-transfusió i bacteriemia relacionada amb la contaminació d’aparells mèdics
però generalment en pacients que ja estaven malalts, tot i així, la majoria de
soques no són patògenes. En plantes s’associa amb les arrels, forma
biopel·lícules o biofilms que protegeixen de fongs i d’altres bacteris
donant-los-hi un nutrient necessari de manera que no necessitaran atacar. També
s’utilitza en enginyeria genètica ja que és de cultiu fàcil i per la seva
aplicació en fer plàstics biodegradables.
· Bibliografia
Articles
Webs informació
Centres d’investigació i tesis
Llibres
Marta Satorres, Rita Roura, Adriana Muntané
