Bacillus anthracis

Nom:

• Nom científic: Bacillus anthracis
• Nom comú: Àntrax

Classificació:

• Fílum: Firmicutes
• Classe: Bacilli
• Ordre: Bacillales
• Família: Bacillaceae
• Gènere: Bacillus

Característiques morfològiques:

• Morfologia: Bacil.
• Agrupació:  Colònies en forma de cadenes llargues.
• Gram: Positiu (+).
• Mida: amplada de 1.0-1.2 µm i de 3-5 µm de longitud.
• Motilitat: Té un flagel però és immòbil.
• Pigmentació: Blanc-gris, opaques.

Característiques metabòliques:

• Font d'energia: Química.
• Font de poder reductor i reciclatge del NADH: És un bacteri facultatiu (pot ser aerobi o anaerobi).
• Font de carboni: Matèria orgànica.
• Acceptor extern d'electrons: Oxigen.
• Particularitats fisiològiques: Sensible a la penicil·lina i a la ciprofloxacina.

Característiques ecològiques:

• Òptims: Creix bé en qualsevol medi, però es visualitzen millor en agar sang al 5%, pH 7 i a 37ºC.
• Tipus d'adaptacions: Les espores són resistents a altes temperatures i a tractaments químics agressius, a més a més, poden romandre centenars d'anys en condicions oligotròfiques.
• Ambients o llocs on trobar-los: Les espores es formen en sols aeròbics.
• Dispersió: Formen espores.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

• Patologies que pot generar: Produeix zoonosi, en humans coneguda com a carboncle o ántrax. Aquesta malaltia es pot originar per la inhalació o ingestió de les espores del bacteri o per contacte d'una ferida amb les espores. Ha estat utilitzat com a arma biològica.
• Productes d'interès que pot fabricar: Són capaços de formar biofilms que els hi confereixen patogenicitat i els hi ajuden a sobreviure.
• Conseqüències ambientals: Poden degradar biopolímers i són importants en els cicles del carboni i del nitrogen.

Judit Boadella, Yolanda González, Anna Grebenshchikova, Daniel Guirao.