Mycobacterium spp., Methylobacterium spp., Pseudomonas aeruginosa, Rickettsia spp.

Mycobacterium spp

Nom:

• Nom científic: Mycobacterium spp

Classificació:

• Filum: Actinobacteria
• Classe: Actinobacteria
• Ordre: Actinomycetales
• Família: Mycobacteriaceae
• Gènere: Mycobacterium

Característiques morfològiques:

• Morfologia: Generalment bacils.
• Gram: Gram-positius, paret cel·lular molt gruixuda i àcid-alcohol resistents.
• Mida: 0.2-0,6 x 1.0- 10.0 μm
• Motilitat: No són mòbils.
• Pigmentació: Producció de pigments carotenoides:

• FOTOCROMÒGENES: pigmentació ataronjada en presència de llum
• ESCOTOCROMÒGENES: pigmentació ataronjada en absència de llum
• NO CORMOGENES: sense pigmentació

Característiques metabòliques:

Tipus de metabolisme:

• Font d’energia i de carboni: Glicerol, en presència de sals minerals, i piruvat.
• Acceptor d'electrons: oxigen
• Font de nitrogen: Asparagina, glutamat i amoni.
• Requeriments nutricionals: Tenen un rang ampli de requeriments nutritius com el suero animal, l’albúmina de l’ou i la glicerina.
• Particularitats: Resistents a la majoria de desinfectants i a la dessecació,  sensibles a la pasteurització i a l’esterilització.

Característiques ecològiques:

Els Micobacteris són microorganismes àmpliament distribuïts, generalment els trobem a l’aigua (també l’aigua de l’aixeta tractada amb clor), en els aliments i en el tracte intestinal d’alguns animals. En algunes espècies, són patògens intracel·lulars obligats, com els causants de la Tuberculosi i la Lepra.  

Classificació de Micobacteris segons el seu creixement:

• CREIXEMENT LENT: Creixement de dos a tres setmanes, són espècies patògenes d’homes i animals. Requeriments nutricionals complexes. Com per exemple, M. tuberculosis, M. bovis, M. caprae..
• CREIXEMENT RÀPID: Creixement de 7 dies, són espècies sapròfites que generalment habiten en l’aigua i el terra. No tenen requeriments nutricionals específics.  Com per exemple, M. smegmatis, M. phlei, M. fortuitum..

Les temperatures òptimes de creixement són pròpies de cada espècie, però oscil·len entre els 30 i 50 ° C.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

- Malalties causades per Micobacteris:

Les infeccions per Micobacteris són molt difícils de tractar, aquests microorganismes són molt resistents gràcies a la seva paret cel.lular característica i complexe. Són resistents a molts antibiòtics que dificulten la biosíntesi de la paret cel·lular, com la penicil·lina, entre d’altres i poden sobreviure a una llarga exposició d’àcids, detergents, ràfegues oxidatives i lisis. Diverses espècies causen infeccions a la pell.

• Mycobacterium Tuberculosis, una de les espècies responsables de la tuberculosi.

Malaltia molt infecciosa i en molts casos mortal, que ataca generalment als pulmons però pot afectar a altres parts del cos. Es propaga mitjançant fluids respiratoris a través de l’aire.

• Mycobacterium leprae, bacteri responsable de la lepra.

Malaltia crònica que afecta principalment a la pell, els nervis, les mucoses de les vies respiratòries i als ulls. És poc contagiosa.

Bibliografia

• Massod, R. ; Kumar Sharma, Y. ; Venkitasubramanian, T. A.

“Metabolism of mycobacteria.”  Journal of Biosciences 7. 3 (1985): 421-431.

• Sevilla Agirregomoskorta, Iker. Caracterización molecular, detección y resistencia de Mycobacterium Avium subespecie Paratuberculosis. Pais Basc: Universidad del País Vasco. Deparatament de Agricultura Pesca y Alimentación, 2007. <https://apps.euskadi.eus/r49-6172/es/contenidos/informe_estudio/tesis_doctorales/es_agripes/adjuntos/tesis_doctoral59.pdf> [Consulta: 25 d’abril 2015].
• Stanier, R. Y. (1996). Microbiología. Reverté.

• Wikipedia. (2015) Mycobacterium. Recuperat des de http://en.wikipedia.org/wiki/Mycobacterium#Microbiologic_characteristics

Methylobacterium spp.

Nom:

• Nom científic: Methylobacterium spp.

Classificació:

• Filum: Proteobacteria
• Classe: Alpha Proteobacteria
• Ordre: Rhizobiales
• Família: Methylobacteriaceae
• Gènere: Methylobacterium

Característiques morfològiques:

• Morfologia: bacils, ocasionalment cocs.
• Gram: generalment gramnegatius.
• Mida: 0.8-1.0 x 1.0- 8.0 μm
• Motilitat: Un sol flagel polar, sub-polar o lateral.
• Pigmentació: Pigmentació de color rosa.

Característiques metabòliques:

• Font d’energia i de carboni : organisme metanòtrof, és a dir, obté energia i utilitza el carboni de compostos amb un o més carbonis (metilamina, metà…). Methylobacter spp. es desenvolupa més ràpidament en compostos amb varis carbonis que en metà. Els organismes metanòtrofs oxiden aquests compostos fins a CO2.
• Acceptor d'electrons: oxigen
• Reciclatge del NADH: per a la producció d’ATP.
• Particularitats: Incapaç de créixer en substrats que continguin enllaços carboni-carboni.

Característiques ecològiques:

• Temperatura òptima de creixement: 25-30ºC
• Comú a la superfície de fulles (utilitzen el metanol expulsat als estomes) i altres parts de la planta. Algunes soques són endosimbionts de Pinus Sylvestris. També s’han trobat espècies a la mucosa bucal, i es creu que  Methylobacterium podarium forma part de la flora del peu.
• Formen capes molt cohesionades a la superfície de l’aigua i de combustibles, promovent la formació de biofilms, la qual cosa és una problemàtica per a motors, tuberies, filtres, etc. dels tancs on es dipositen.
• Formen estructures de resistència tals com exospores i cists.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

• L’aigua de l’aixeta és un possible mètode de transmisió. En concret en diversos entorns clínics dels quals s’han aïllat soques de Methylobacterium mesophilicum que han infectat a pacients.
• S'utilitza en aplicacions biotecnològiques com el cas de la producció de single cell protein a nivel industrial des dels anys 60.

• Gràcies a la seva capacitat per a utilitzar el metà com a font de carboni podrien ser utilitzats per a reduïr les emissions de metà, un dels principals culpables de l’efecte hivernacle.

Bibliografia

• Prévost, AP (1996). "Multiparametric analysis of waterline contamination in dental units" . Applied and environmental microbiology 62 (11): 3954–9. PMC 16
• Microbe Wiki.(6/8/2010) Methylobacterium.Kenyon College. Recuperat des de, https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Methylobacterium
• Boone, D. R., Castenholz, R. W., Garrity, G. M., Brenner, D. J., Krieg, N. R., & Staley, J. T. (Eds.). (2005). Bergey's Manual® of Systematic Bacteriology(Vol. 2). Springer Science & Business Media.
• Stanier, R. Y. (1996). Microbiología. Reverté.

Pseudomonas aeruginosa

Nom:

• Nom científic: Pseudomonas aeruginosa o Pseudomonas pyocyanea
• Nom comú: bacil piociànic, bacil del pus blau, bacil del pus verd

Classificació:

• Fílum: Proteobacteris
• Classe: Gamma Proteobacteris
• Ordre: Pseudomonadales
• Família: Pseudomonadaceae
• Gènere: Pseudomonas

Característiques morfològiques:  

• Gram: gram negatiu  
• Morfologia: coc-bacil, ja que combina les formes de bacil i de coc. Forma colònies de color verdós en medi sòlid
• Motilitat: conte un flagel unipolar.
• Mida: 1-5 µm de llargada i 0.5-1.0 µm de gruix.
• Pigmentació: secreta piocianina (blau verdós), fluoresceína (groc-verd fluorescent) i piorrubina (vermell).
• Majoritàriament és identificat per la seva forma i color similars a una perla.
• Activitat oxidasa: positiu

Característiques metabòliques:

• Presenten un metabolisme oxidatiu no fermentatiu.
• Organisme aeròbic obligat el qual utilitza l’oxigen per respirar. Tot i això en condicions adverses es capaç de dur a terme la respiració anaeròbica.
• Presenta resistència a molts tipus d'antibiòtics.
• Font de carboni: Hidrocarburs.
• Acceptor final d’electrons: Nitrògen.

Característiques ecològiques:

• Es troba àmpliament distribuït a la natura gracies a la seva gran versatilitat per utilitzar diversos nutrients ( sols, aigües, plantes i animals ), en solucions contaminades i en hospitals.
• Requeriments nutricionals mínims.
• Temperatura òptima de creixement a 36 graus amb una màxima de 41 i una mínima de 4.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Gracies a la seva gran adaptabilitat, mínims requeriments nutricionals i resistència als antibiòtics pot sobreviure en molts ambients com per exemple material mèdic causant infeccions. Les infeccions que causen són de caràcter greu ja que el pacient ja presenta una malaltia base la qual es agreujada. És un patogen oportunista i és causant d'infeccions post-operatòries podent causar septicèmies i destrucció generalitzada dels teixits.
També els podem trobar a la industria ja que són capaços de descompondre hidrocarburs.

Rickettsia spp.

Nom:

• Nom científic: Rickettsia spp.

Classificació:

• Filum: Proteobacteria
• Classe: Alpha Proteobacteria
• Ordre: Rickettsiales
• Família: Rickettsiaceae
• Gènere: Rickettsia

Característiques morfològiques: sense paret cel·lular.

• Morfologia: Formes variables, sovint coc-bacils
• Gram: gramnegatius.
• Mida: 0,3 - 0,6 µm x 0,8 - 2 µm.
• Motilitat: la majoria immòbils, movilitat per cues d’actina en alguns.
• Pigmentació: sense, mala tinció amb la tinció de Gram.

Característiques metabòliques: sistema energètic propi insuficient, metabolisme aerobi.

• Font d’energia i de carboni: glutamat com a font d’energia. Utilitzen l’activitat metabòlica de la cèl·lula que infecten.
• Particularitats: susceptibles a antibiòtics del grup de la tetraciclina. Capa de peptidoglicà pobre.

Característiques ecològiques:

Paràsits intracel·lulars obligatoris. Infecten una cèl·lula, on es multipliquen fins provocar la seva lisi. No influeixen al nucli ni al metabolisme de la cèl·lula hoste.

Viuen en àcars, puces, polls i poden ser transmesos dels animals a l'home. Els símptomes són febre alta, mal de cap, fatiga i erupcions a la pell, entre altres. Dispersió mundial. Solen viure a les cèl·lules que recobreixen els vasos sanguinis petits.

Inactivació ràpida als 56ºC. Rarament sobreviu fora de l’hoste, per la qual cosa són difícils d'aïllar en medi de cultiu.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Les rickettsias tenen un genoma més petit que codifica per un nombre menor d’enzims.Tenen un temps de generació més llarg que altres bacteris. A més, necessiten un suministe d’energia exogen per poder créixer. Són formes fràgils i la transmissió és per d’artròpodes vectors, per productes làctics no pasteuritzats o per via àerea. Provoquen la malaltia del tifus epidèmic, tifus endèmic i la febre Q.

Abans es consideraven un pas entre els virus i els bacteris, però s’ha acabat demostrant que són bacteris.

Bibliografia

http://www.ecured.cu/index.php/Rickettsias

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24361066

http://www.higiene.edu.uy/cefa/Libro2002/Cap%2016.pdf

http://www.tirsoferrol.org/ciencias/pdf/a20_microorganismos.pdf

http://es.slideshare.net/RubiibetthEztrada/rickettsias

http://www.ucv.ve/fileadmin/user_upload/facultad_farmacia/catedraMicro/AGENTES_ETIOL%C3%93GICOS_.pdf

Carlota Graells, Guillem Armengol, Cèlia Sànchez, Marina Grau.