miércoles, 29 de abril de 2015

Bacillus thuringiensis

·       Nom: Bacillus thuringiensis o Bt

·       Classificació:      
Regne: Eubacteria
Fílum: Firmicutes
Classe: Bacilli
Ordre: Bacillales
Familia: Bacillaceae
Gènere: bacillus   

·    Característiques morfològiques: Bacteri grampositiu que forma colònies de 3 a 8 mm de diàmetre amb hemòlisi completa, de colors grisos a verds, amb aspecte de vidre esmerilat i vores regulars, que formen agrupacions en cadenes que es poden observar macroscòpicament .

·    Característiques metabòliques: Aquest bacteri segueix les rutes de glucòlisi o la via de pentoses fosfat, cicle de Krebs modificat i el cicle del glioxilat. Per al metabolisme de nitrogen, catabolitza aminoàcids i assimila l'amoni. Com a font de carboni pot utilitzar hexoses com melassa, midó, sacarosa, glicerol i glucosa; com a font de nitrogen pot utilitzar la farina de blat de moro, farina de carn seca, farina de peix, llevats i / o peptones.

·    Característiques ecològiques: El rang de temperatura òptima és de 28-30ºC, el creixement és òptim a un pH de 5.6 - 8.5 i pot habitar tant al sòl com a les fulles de plantes.


·  Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: Des de 1920 s'han utilitzat les espores i els cristalls de proteïnes insecticides produïts per la B. thuringiensis en el control de plagues. Actualment s'utilitzen com insecticides específics. Aquests pesticides són considerats respectuosos amb el medi ambient per la seva especificació, ja que el seu efecte sobre els humans, sobre la vida silvestre, sobre els pol·linitzadors i sobre molts altres insectes beneficiosos és mínim o gairebé nul. El 1985 es van crear les primeres plantes genèticament modificades amb tolerància als insectes mitjançant la expressió dels gens Cry de B. thuringiensis. Calculant el Quocient d'Impacte Mediambiental (EIQ), l'impacte provocat pels pesticides, l'ús de la tecnologia Bt durant els últims deu anys s'ha traduït en una reducció de l'impacte mediambiental associat amb l'ús de pesticides en els cultius de cotó i de blat de moro del 24,3% i del 4,6% respectivament en aquelles àrees que han adoptat aquesta tecnologia.

Denis Ispan
Guillem Llenas
Arnau Macaya

No hay comentarios:

Publicar un comentario