Halomonas spp.

Halomonas spp.

Nom: el nom científic d’aquest gènere és Halomonas, i trobem moltes espècies diferents dintre d’aquest, com poden ser Halomonas alimentaria,  Halomonas pacifica, etc.

Classificació:

Fílum	Proteobacteria
Classe	Gammaproteobacteria
Ordre	Oceanospirillales
Família	Halomonadaceae
Gènere	Halomonas

Característiques morfològiques:

Es tracta d’organismes gram negatius, de manera que tenen membrana externa amb una capa prima de peptidoglicà, i amb forma de bacil. Són cèl·lules de mida petita, la qual fa 1 µm d’amplada i de 5-20 µm de llargada. Tenen una motilitat elevada amb una flagelació que pot ser polar o lateral. No són pigmentats, tot i que en alguns casos es pot observar de color groc. No formen espores quan les condicions ambientals són adverses.

Característiques metabòliques:

Es tracta d’organismes anaerobis facultatius que poden utilizar nitrit o nitrat com acceptors d'electrons. La seva font d’energia és la matèria orgànica, igual que la font de poder reductor i de carboni.

Cal diferenciar l’acceptor extern d’electrons depenent de les condicions. Quan parlem de condicions anaeròbiques l’acceptor és el nitrit o nitrat, però en presència d’oxigen es produeix la cadena de transport d’electrons amb l’oxigen com a acceptor.

El reciclatge del NADH es produeix a partir de la cadena de transpor d’electrons, ja que no tenen capacitat per a realitzar fermentacions. Tot i així, tenen la capacitat de realitzar la desnitrificació per obtenir energia del processament de nitrat a nitrogen.

Són organismes especials ja que també tenen la capacitat de degradar compostos aromàtics.

Característiques ecològiques:

Es tracta d’organismes que tenen capacitat per viure en hàbitats en els quals hi ha una elevada concentració de sal, la qual pot anar del 5 al 25%. Així, tot i ser espècies halòfiles, en algunes soques com Halomonas campisalis tenen un creixament altament productiu sense sals.

Algunes espècies poden habitar a sobre de sediments, en aigües d’alta mar profundes amb emissions hidrotermals i els fluids que produeixen.

Els llocs on s’acostuma a trobar són doncs, al tractar-se d’espècies hidròfiles, zones on la concentració salina és molt elevada, com pot ser el Mar Mort o en algunes aigües del antàrtic.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

La seva capacitat per a degradar els nitrats a nitrogen atmosfèric els fa importants en el tractament d’aigües residuals, per a extreure els nitrats d’aquest tipus d’aigües.
Produeixen exopolisacàrids entre els quals consta la fucosa, amb interés per la seva aplicació a la industria cosmética. Altres compostos produïts per aquests bacteris tenen aplicacions en la industria alimentària i farmacèutica.
Tenen una elevada capacitat d’adaptació i creixement en condicions de temperatura i pH dels quals la majoria dels individus no poden creixer. D’aquesta manera, han passat a ser els substituts per a la utilització de matèries primes derivades del midó.  

Bibliografia.

-Microbiologybites. 2010. Alan Cann. http://www.microbiologybytes.com/video/Halomonas.html

-Microbe Wiki. 6 Agost 2010. Kenyon college. https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Halomonas

Andreina Soto, Cristina Moreno, Carla Miarons.